Avui us parlaré d’un tema del que feia temps que us volia xerrar. De fet, podeu considerar aquesta entrada com a una continuació natural de la de “Barbers Medico-Musicals. Un ofici polifacètic” que vaig escriure aquí fa temps.
En aquest post comentava, entre d’altres coses el paper dels barbers en el món de la cirurgia, prenent com a exemple l’inventari de Joan Vicenç el 1464 amb casa al Carrer Ample.
Doncs be, prossegueixo:
Durant l’Edat Mitjana sobretot, com ja havia dit, el treball manual era molt mal vist entre la noblesa i per aquest motiu els barbers van fer de cirurgians.
Els metges en canvi, feien més de filòsofs de la salut que no pas del que avui entenem com a metges, basant-se en la teoria dels humors de Galè. La farmàcia es mantenia per mitjà dels remeis tradicionals i els principis d’herboristeria populars.
Amb el pas del temps, metges i cirurgians-barbers, van haver d’anar unint els seus camins de manera inevitable amb la necessitat de la creació d’un cos de professionals amb ensenyament reglat en la matèria, en principi destinat, com ja havíem esmentat, a la marina de guerra, que amb el pas del temps va passar a fer-se extensiu a la resta de la societat.
El que és avui dia la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya es troba a l’edifici del que fou el Real Colegio de Ciruguía de Barcelona (1760-1843) i després la Facultat de Medicina (1843-1906).
Al 1843 el Col•legi de Cirurgia es va transformar en facultat de ciències mèdiques, i durant 2 anys reuní també l’ensenyament de farmàcia, que de seguida es va separar.
L’edifici de la facultat s’havia pensat per 50 alumnes i arribà a tenir-ne més de 1000. Es va quedar tan petit que tant l’hospital com la facultat van haver de canviar de lloc passant al carrer Casanova.
L’edifici pertanyia al Govern Central, que el va cedir a la Reial Acadèmia de Medicina després d’haver estat una escola de Magisteri.
Cal destacar la influència de figures com Pere Virgili, Antoni de Gimbernat o Santiago Ramón i Cajal, que van realitzar gran part de les seves tasques en aquest edifici. Com a curiositat fem menció de la visita de Flemming a l’edifici de la qual en queda record amb un bust als veïns Jardins del Doctor Flemming.
Ja abans de l’existència d’aquest col•legi. Tenim constància de la realització de disseccions humanes amb finalitats científiques. Les persones disseccionades solien ser condemnats a mort. Els condemnats, un cop executats, podien romandre penjats públicament durant uns 3 dies a mode d’escarment públic, però en alguns casos documentats els executats eren trets de seguit de la forca perquè servien per a estudiar anatomia, com és el d’un valencià pel març de 1442:
Però la dissecció d’éssers humans va ser tabú durant molt de temps, i fins aleshores sempre s’havia disseccionat animals, el més emprat dels quals era el porc, ja que segons deien, era dels que tenia òrgans més semblants als humans. És conegut el cas d’un home al nord d’Europa que va emmalaltir greument mentre que els metges no en trobaven el diagnòstic. En ésser un cas tan misteriós, a la seva mort, se li va practicar una autòpsia, i van trobar un òrgan visiblement infectat i inflamat. Aquell home havia mort d’una apendicitis, i els porcs no tenen apèndix.
Potser el que és més curiós de tot és que aquest edifici amaga dins les seves parets un dels pocs teatres anatòmics que es conserven a Europa, una sala de disseccions humanes perfectament conservada i restaurada. Un racó de Barcelona que molt poca gent coneix i que vaig tenir l’honor de descobrir fa mesos quan preparava una ruta per a metges.
Dies més tard li vaig proposar al meu amic Enric Borràs, anar-hi a fer unes fotografies per poder ensenyar-vos aquest indret tan fantàstic i alhora tant desconegut per la majoria.
Sense moure’ns de casa en farem doncs una petita visita a les instal•lacions i coneixerem totes les seves curiositats:
A primer cop d’ull, només entrar-hi ens sorprèn una sensació increïble. “Tot això ha estat aquí al centre de la ciutat durant tota la meva vida i jo sense saber-ho”. És la primera idea que a tothom li ronda pel cap.
Un munt de butaques rodegen en forma d’amfiteatre una llitera giratòria de marbre on s’hi dipositava el cos a disseccionar.
El professor explicava i el manipulava mentre els alumnes escoltaven des de les butaques.
Una cosa que desperta també molta curiositat és el forat que hi ha al bell mig de la llitera. Es tracta de lloc pel qual s’escorria la sang cap al pou mort que hi havia al fons:
La decoració de la cúpula del sostre tampoc té pèrdua. Els noms de gent important del món de la cirurgia en general i de la institució en concret guarneixen la sala, conjuntament amb uns fantàstics vitralls instal•lats un cop la el recinte ja no es feia servir com a centre de dissecció i no era tan necessària la llum natural:
Però hi havia qui arribava tard i no volia interrompre les sessions. Per això, i gràcies a l’amabilitat dels actuals conservadors, ens vam poder colar al passadís circular que envolta la sala, per on, tot i que ara tapiats, es poden veure uns antics forats des d’on es podia presenciar la classe:
No tothom qui hi assistia ho feia amb finalitats científiques. Hi havia qui ho feia més per curiositat i morbo que per altra cosa. Les classes benestants disposaven d’unes gelosies a la planta superior des d’on podien veure-ho tot sense ser identificats:
També a la planta superior trobem la sala d’actes i la biblioteca. Indrets que sens dubte no tenen cap tipus de pèrdua:
Però no tot acaba aquí. Abans us he parlat dels Jardins del Doctor Flemmig. Aquí no sempre hi ha hagut un parc. La primitiva sala de disseccions es trobava en aquest indret i es pensa que l’antiga llitera deuria caure més o menys on ara hi ha l’estàtua del Doctor.
Pel que fa la resta de la Plaça, tot i que els nens que ara hi juguen tranquil•lament ho ignoren, havia estat coneguda com “el corralet”, l’antic dipòsit de cadàvers sobre el qual van florir moltes supersticions. Joan Amades deia que corria la veu que s’hi venien morts a 3 pessetes, que la mala gent comprava per pràctiques de màgia negra:
A partir d’ara quan passeu pel Carrer dels Àngles, ja sabreu què amaguen les parets de la Reial Acadèmia.
En aquest post comentava, entre d’altres coses el paper dels barbers en el món de la cirurgia, prenent com a exemple l’inventari de Joan Vicenç el 1464 amb casa al Carrer Ample.
Doncs be, prossegueixo:
Durant l’Edat Mitjana sobretot, com ja havia dit, el treball manual era molt mal vist entre la noblesa i per aquest motiu els barbers van fer de cirurgians.
Els metges en canvi, feien més de filòsofs de la salut que no pas del que avui entenem com a metges, basant-se en la teoria dels humors de Galè. La farmàcia es mantenia per mitjà dels remeis tradicionals i els principis d’herboristeria populars.
Amb el pas del temps, metges i cirurgians-barbers, van haver d’anar unint els seus camins de manera inevitable amb la necessitat de la creació d’un cos de professionals amb ensenyament reglat en la matèria, en principi destinat, com ja havíem esmentat, a la marina de guerra, que amb el pas del temps va passar a fer-se extensiu a la resta de la societat.
El que és avui dia la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya es troba a l’edifici del que fou el Real Colegio de Ciruguía de Barcelona (1760-1843) i després la Facultat de Medicina (1843-1906).
Al 1843 el Col•legi de Cirurgia es va transformar en facultat de ciències mèdiques, i durant 2 anys reuní també l’ensenyament de farmàcia, que de seguida es va separar.
L’edifici de la facultat s’havia pensat per 50 alumnes i arribà a tenir-ne més de 1000. Es va quedar tan petit que tant l’hospital com la facultat van haver de canviar de lloc passant al carrer Casanova.
L’edifici pertanyia al Govern Central, que el va cedir a la Reial Acadèmia de Medicina després d’haver estat una escola de Magisteri.
Cal destacar la influència de figures com Pere Virgili, Antoni de Gimbernat o Santiago Ramón i Cajal, que van realitzar gran part de les seves tasques en aquest edifici. Com a curiositat fem menció de la visita de Flemming a l’edifici de la qual en queda record amb un bust als veïns Jardins del Doctor Flemming.
Ja abans de l’existència d’aquest col•legi. Tenim constància de la realització de disseccions humanes amb finalitats científiques. Les persones disseccionades solien ser condemnats a mort. Els condemnats, un cop executats, podien romandre penjats públicament durant uns 3 dies a mode d’escarment públic, però en alguns casos documentats els executats eren trets de seguit de la forca perquè servien per a estudiar anatomia, com és el d’un valencià pel març de 1442:
“Poc aprés que lo dit hom fou penjat, fou lliurat als metges e barbés, a instància lur, per ço que de aquell faessen nathomia” (Dietari del Consell Barceloní)
Però la dissecció d’éssers humans va ser tabú durant molt de temps, i fins aleshores sempre s’havia disseccionat animals, el més emprat dels quals era el porc, ja que segons deien, era dels que tenia òrgans més semblants als humans. És conegut el cas d’un home al nord d’Europa que va emmalaltir greument mentre que els metges no en trobaven el diagnòstic. En ésser un cas tan misteriós, a la seva mort, se li va practicar una autòpsia, i van trobar un òrgan visiblement infectat i inflamat. Aquell home havia mort d’una apendicitis, i els porcs no tenen apèndix.
Potser el que és més curiós de tot és que aquest edifici amaga dins les seves parets un dels pocs teatres anatòmics que es conserven a Europa, una sala de disseccions humanes perfectament conservada i restaurada. Un racó de Barcelona que molt poca gent coneix i que vaig tenir l’honor de descobrir fa mesos quan preparava una ruta per a metges.
Dies més tard li vaig proposar al meu amic Enric Borràs, anar-hi a fer unes fotografies per poder ensenyar-vos aquest indret tan fantàstic i alhora tant desconegut per la majoria.
Sense moure’ns de casa en farem doncs una petita visita a les instal•lacions i coneixerem totes les seves curiositats:
A primer cop d’ull, només entrar-hi ens sorprèn una sensació increïble. “Tot això ha estat aquí al centre de la ciutat durant tota la meva vida i jo sense saber-ho”. És la primera idea que a tothom li ronda pel cap.
Un munt de butaques rodegen en forma d’amfiteatre una llitera giratòria de marbre on s’hi dipositava el cos a disseccionar.
El professor explicava i el manipulava mentre els alumnes escoltaven des de les butaques.
Una cosa que desperta també molta curiositat és el forat que hi ha al bell mig de la llitera. Es tracta de lloc pel qual s’escorria la sang cap al pou mort que hi havia al fons:
La decoració de la cúpula del sostre tampoc té pèrdua. Els noms de gent important del món de la cirurgia en general i de la institució en concret guarneixen la sala, conjuntament amb uns fantàstics vitralls instal•lats un cop la el recinte ja no es feia servir com a centre de dissecció i no era tan necessària la llum natural:
Però hi havia qui arribava tard i no volia interrompre les sessions. Per això, i gràcies a l’amabilitat dels actuals conservadors, ens vam poder colar al passadís circular que envolta la sala, per on, tot i que ara tapiats, es poden veure uns antics forats des d’on es podia presenciar la classe:
No tothom qui hi assistia ho feia amb finalitats científiques. Hi havia qui ho feia més per curiositat i morbo que per altra cosa. Les classes benestants disposaven d’unes gelosies a la planta superior des d’on podien veure-ho tot sense ser identificats:
També a la planta superior trobem la sala d’actes i la biblioteca. Indrets que sens dubte no tenen cap tipus de pèrdua:
Però no tot acaba aquí. Abans us he parlat dels Jardins del Doctor Flemmig. Aquí no sempre hi ha hagut un parc. La primitiva sala de disseccions es trobava en aquest indret i es pensa que l’antiga llitera deuria caure més o menys on ara hi ha l’estàtua del Doctor.
Pel que fa la resta de la Plaça, tot i que els nens que ara hi juguen tranquil•lament ho ignoren, havia estat coneguda com “el corralet”, l’antic dipòsit de cadàvers sobre el qual van florir moltes supersticions. Joan Amades deia que corria la veu que s’hi venien morts a 3 pessetes, que la mala gent comprava per pràctiques de màgia negra:
A partir d’ara quan passeu pel Carrer dels Àngles, ja sabreu què amaguen les parets de la Reial Acadèmia.
15 comentaris:
Realment el Col·legi de Cirugians és una de les joies amagades de Barcelona. La situació dels grans vitralls és importantíssima per a la il·luminació de la sala de disecció. Per aquest motiu l'arquitecte, Ventura Rodríguez sinó recordo malament, va desplaçar a l'esquerra la porta d'accés al Col·legi perquè el finestral presideix la façana minimalista i si la porta hagués estat centrada s'entraria directament a la sala de diseccions. Una obra molt curiosa i curosa.
Molt bones les fotografies. Felicita el teu amic, tens un bon suport tècnic.
Gracias, gracias, gracias por platicarnos todo esto. Siempre serán fascinantes todas estas otras Barcelonas. Un petó desde la Ciudad de México (otra con muchos susurros escondidos).
Molt Interessant i amè !!
Doncs sí, és un lloc curiós i fins cert punt, per als que no sóm del ram mèdic, un tant morbós.
La meva sorpresa en fer la visita als metges és que per a ells com és normal, disseccionar humans i veure piscines de conservació de cadàvers és d'allò més normal. De fet, la majoria ho han fet algun cop a la facultat i no els fa ni fu ni fa.
Para la Chica del siglo pasado:
Muchas gracias desde aquí. Sólo he estado una vez en tu ciudad pero fue suficiente para captar un lugar que rezuma historias por todas sus calles. Me encantó.
El tema susurros es aún más rico, nosotros aqui no tenemos leyendas espíritus de lloronas a altas horas de la noche que hayan inspirado canciones populares,
De fet, aquests racons són 'visitables' des de fa pocs anys. Suposo que a tot t'acostumes, afortunadament per als qui estudien medicina, és clar.
En aquests casos no hi havia dones treballant-hi... És que m'interessaria buscar informació i no sé on trobar-ne, ja em diràs en algun lloc per lo de la memòria de la medicina femenina, per lo del bloc.
Perdona, però ara he ficat un comentari sense haver llegit el post.
Però, quan pugui ho faré.
Una abraçada
Perdona Joan però em sembla que per aquestes èpoques les dones estaven més relegades a l'àmbit assistencial i això sí, tenien algun paper en la medicina tradicional com a remeieres, però per les cirurgianes haurem d'esperar més em sembla.
Hola, veig que ja s'ha dit, però voldria subratllar el fet que l'arquitecte de l'edifici és Ventura Rodríguez, un dels més importants de la Il·lustració espanyola. Em sembla que és l'únic edifici seu a Barcelona.
Però les dones ja es dedicaven a la medicina des de temps antics i seria el segle XIV amb les normes d'estudis quan se les prohibiria entrar a la universitat, ja que eren vistes com il·legals
Dani
és pot visitar aquest teatre?
o es necesari un permis o reserva?
m'ha agradaria molt fer-hi una visita.
Gràcies
Jaime
Gràcies
Hola Jaime,
Si no vaig errat obren l'accés gratuïtament els dimarts de 10:00 a 12:00 del matí.
:)
Hola, són les dimecres ( ho acabo de mirar). Dani, podries recomanar altres llocs relacionats amb la medicina? Sóc infermera i m'agradaria anar-hi amb una amiga infermera dels estats units.
Merci
Elena Pérez
Gràcies Elena! Jo el que et recomanaria és complementar la el recorregut amb la visita a l'hospital de Sant Pau. És de fet, la continuació del de la Santa Creu.
Publica un comentari a l'entrada