Altres Barcelones

AltresBarcelones.com / Història de Barcelona, anècdotes i curiositats des del 2007


Encetem l'any amb una llegenda:


Era un vespre tranquil, just abans de tocar la queda, com es feia en aquells temps. No havien apagat encara les llums del Carrer Flassaders quan un parell de lladres van acostar-se a casa d’un veí vell del mateix carrer conegut per la seva fama de garrepa i hi van entrar.
Un cop a dins, el van apunyalar amb un coltell i es van fer amb tot allò que van poder arreplegar. Tot seguit, van marxar enduent-se l’arma del crim.
En aquell mateix moment, un flassader jove, sentint els crits del seu veí, va córrer a veure que havia passat. En arribar al pis va trobar el vell tirat a terra en un bassal de sang i es va ajupir per veure si encara era viu. Però ja era massa tard...
Espantat, el flassader va tornar a casa i impactat per l’escena es va quedar parat amb la llum encesa sense poder aclucar els ulls.
Moments més tard, passà per allà la ronda que feia la vigilància nocturna i en veure la porta del vell oberta va entrar-hi trobant-se amb l’escena del crim: El cos d’un home madur sense vida, una bassa de sang, i unes tisores de flassader, (que deurien haver-li caigut del davantal al veí en intentar socórrer-lo).
La llum casa el flassader era oberta en aquell precís moment. Tot apuntava a el mateix sospitós. Davant aquelles evidències, l’home va ser condemnat a pena capital.
Quan el portaven a morir al Pla de les Forques (actual Pla de Palau), baixant pel Carrer Montcada, el flassader cridava i plorava desesperat defensant la seva innocència.
En aquell precís moment la imatge de la Mare de Déu que es troba sobre l’entrada del absis de Santa Maria del Mar, es girà cap al carrer Montcada mirant amb cara compassiva el condemnat i li mantingué la mirada.
Davant això el poble es va esvalotar i el flassader va ser perdonat. Altres versions diuen que en aquell precís instant, la corda es va trencar (motiu d’absolució com ja vam explicar parlant dels corders). La imatge segueix allà, encara mirant el carrer Montcada. No és aquest però l’únic cas d’imatges miraculoses movedisses, el cas més conegut és el del Crist de Lepant de la Catedral.

Foto: Enric Borràs

10 comentaris:

Bloc d'Art- Avantguardes- ha dit...

Ostres dani, Sóc la Laia! saps que no sabia que tenies aquest blog tan interessant...potser es que aquest tipus de noticies no acaben d'arribar a valència... res noi, la meva més sincera enorabona. Un fort petó.

Dani ha dit...

Doncs ja saps! T'hi pots passar quan vulguis!

Agus Giralt ha dit...

Ei Dani, m'he aficionat a la plana de Bdebarna. Estic apuntant totes les referencies que tinc, especialment al tema dels refugis, que fa temps que estic investigant sobre el tema, a veure que em responen.

Bé, bon any i una abraçada!

El güerito de la salsa ha dit...

molt bon blog nanu! t'anirem seguint, per cert jo tb en tinc un bageles.blogspot.com, més limitadet, dedicat al públic mexicà. Salut

Unknown ha dit...

Apa, quin nou disseny més maco que tens! :P Com t'ho has fet? XD

Anònim ha dit...

Gràcies, Dani, per haver-te passejat pel meu blog. Jo el teu ja el coneixia! Meravellosa feina! I... Per cert... Molt maco el nou disseny!

Et continuaré llegint, sens cap mena de dubte. Molt bon any.

Júlia ha dit...

Caram, doncs no sé perquè les imatges no sóm més aplicades, amb el munt d'innocents que deuen haver pelat al llarg dels segles...

Sense tanta sang hi ha la llegenda del Cristo de la Vega, no sé si a Toledo, on un cavaller promet matrimoni a una dama i no vol complir després. El Crist va jurar que era cert el que deia la senyora però no es van casar, es van fer capellà i monja, davant del miracle.

Molt bé el nou disseny, m'encanta. Que els reis et portin moltes històries noves i velles!!!

Unknown ha dit...

La millora s´agraeix molt.Aprofito per donar-te les gracies per les teves histories Es una pagina deliciosa per tots els que disfrutem de la nostre ciutat. Que tinguis un 2009 feliç i continuïs regalant-nos la teva estimació per Barcelona.-
Pedro T

Anònim ha dit...

¡Hola!Dani.Me llamo Maruxela.

Dani ha dit...

??¿¿!! Hola... encantat!