Altres Barcelones

La història d’avui, encara que sembli mentida, és un cas real.
Fa uns dies un misteriós home va entrar a la meva oficina oferint un CD amb moltes fotografies antigues de la Barceloneta a molt bon preu.
Automàticament els meus companys de feina van mirar cap a mi mentre se’m posaven els ulls com dues taronges.
Ell es va identificar amb el nom de Paco, i ràpidament vaig entendre que es tractava del famós Paco López Tey, un home popular fins el punt de tenir un capgrós dedicat, que porta més de 40 anys dedicant-se a recopilar fotografies sobre el passat del barri.
Els veïns ja me n’havien parlat algun cop. El volum de documentació gràfica era tan gran que va poder arribar a crear l’Arxiu Popular de la Barceloneta.
El Centre Cívic va cedir-li un espai, però l’arxiu va haver de tancar per manca de recursos.
En Paco ha donat bona part del seu arxiu a l’Ajuntament i els documentalistes oficials es posaran mans a l’obra algun dia o altre.
Aquesta troballa no ha fet més que aprofundir la meva estima pel barri d’en Pedrola. Mirant aquestes imatges de prop, sobretot els rostres de la gent, no paro de preguntar-me quantes persones anònimes han anat caient al pou de l’oblit, i me n’adono de com n’és d’important recordar-los a tots i cadascun d’ells.
Davant d’això, he volgut aportar el meu granet de sorra a la recuperació de la memòria del barri amb aquest petit muntatge a tall de mostra d’algunes de les fotografies d’aquest arxiu. Així podreu captar el regust de les “altres Barcelonetes... Barcelonetes d’altres temps...”

Gràcies Paco...

Honorata fou el nom d’una de les campanes de la Seu de Barcelona.
Durant la guerra de successió repicà repetides vegades alertant els defensors de la ciutat.
Tothom sabia a quina plaça havia d’anar, i allà es trobava amb els seus companys d’ofici que es reunien al voltant de la bandera gremial i corrien a defensar el seu pany de muralla.
Aquesta institució, el sometent, tenia els seus orígens en el passat medieval i havia estat dissenyada com a cos d’autodefensa ciutadana contra els invasors responent a l’alarma d’un toc especial de campana:

El dia 16 de març de 1714, al tombant de mitja nit, una bomba llençada per les tropes felipistes que assetjaven la ciutat explotà sobre la Torre de les Hores, malmetent la campana fins el punt de deixar-la muda.

Perduda ja la guerra, quan la ciutat intentava aixecar-se sobre les seves runes, els barcelonins demanaren a les noves autoritats la restauració de la seva campana.
El Consell Reial en aquell moment es plantejà el cas i descobrí que aquella ferralla era reu de rebel•lió i havia servit per cridar a la defensa de la ciutat.

Atenent al “dret de campana” que permetia fondre les campanes enemigues per fer-ne canons des del segle XVI, l’Honorata fou trossejada al mateix campanar davant la indignació dels barcelonins.

Amb el pas dels anys i amb els ànims més calmats, es decidí fondre una campana nova, tot i que els resultats no foren del tot satisfactoris fins el tercer intent.

Un cop realitzada l’obra es tingueren greus problemes per transportar-la, i davant això, gran part de la població hi va col•laborar entregant voluntàriament la seva força. Pujar-la encara fou més difícil, però finalment s’aconseguí.

Els mestres de seny que fabricaren la campana però, en silenci havien planificat un acte de resistència posant a la nova obra el batall de l’antiga Honorata. Creien que així, la nova campana conservaria el valor simbòlic de la seva predecessora.
Durant aquells anys, la nova Honorata es malmeté i fou refosa per tornar a ser posada en funcionament fins que un vent huracanat la feu malbé.

L’any 1870 malgrat el seu greu estat tornà a repicar amb força cridant a sometent als barcelonins. El govern espanyol havia decretat lleves obligatòries, i el poble no acceptà veure’s abocat a donar la vida en batalles que res tenien a veure amb ells.
La gent sortí al carrer a fer front a les autoritats armant-se amb allò que podia mentre l’Honorata els cridava els en defensa de les seves llibertats.
Més enllà de les antigues muralles, la Marieta, una altra campana rebel també sonava des de la vila de Gràcia sense parar, tot i haver patit l’atac de diversos projectils, cridant els Graciencs a reaccionar contra la injustícia.
Després d’aquests fets, coneguts com “la revolta de les Quintes”, l’Honorata tornà a patir tot el pes de la llei.

Avui encara, malgrat tot, una Honorata toca els quarts a la Catedral.

Amb el pas del temps, el sometent acabà transformant-se en un cos paramilitar de gent de casa bona que reprimia les revoltes obreres.
“L’Honorata”, passà a ser la capçalera d’un diari catalanista editat a Cuba , mentre que “La Campana de Gràcia” fou un famós periòdic republicà federal.


Avui, a alguns romàntics de la història ens agradaria que de nou, les campanes tornessin a cridar a la revolta, però atenent a les circumstàncies, hem d’acceptar que aquest paper ara l’han passat a ocupar els missatges sms i el correu electrònic...

Enguany, altresbarcelones.com es presenta per primer cop als Premis Bloc Catalunya dins l’edició 2009 per la secció cultura.

Altres Barcelones va començar com un projecte sense gaires pretensions i s’ha pogut consolidar gràcies a la bona acollida que ha tingut entre el públic, que m’ha animat a invertir cada cop més esforços i temps en difondre aquesta manera de veure la història. Aquesta dedicació ha arribat el punt d’abocar-me fins i tot a realitzar campanyes ciutadanes per la conservació del patrimoni històric.
Per aquests motius, us demanaria que donéssiu el vostre vot a Altres Barcelones.

El procediment és ràpid i senzill. Només heu d’anar a aquest enllaç i introduir el vostre correu:



http://www.stic.cat/premisblocs/index.php?option=com_php&Itemid=58&categoria=42&id=135

En breus instants rebreu un missatge per fer vàlida la confirmació, si no ho feu el vot no comptarà.

També us agrairia que difonguéssiu aquest missatge entre els vostres contactes

Moltes Gràcies per avançat!